La dansa de la mort de Verges, una joia de l'Edat Mitjana

El petit municipi gironí de Verges és escenari cada Setmana Santa d'una joia històrica: una dansa de la mort que es conserva des de l'Edat Mitjana, quan s'associava a les epidèmies de pesta negra, en què deu esquelets ballen al so d'un timbal per recordar que ningú està exempt d'acabar els seus dies en aquest món.

L'escenari, clau per a aquesta macabra escenografia, és la d'un municipi d'origen medieval de poc més d'un miler d'habitants, a la província de Girona, amb una plaça clàssica envoltada de carrerons estrets, il·luminats per la llum de torxes. La dansa, que té lloc de nit quan la foscor projecta les ombres dels esquelets, forma part d'una processó, però és el tret diferencial que genera l'afluència de milers de curiosos.

El simbolisme impregna tot el ritual, en què 10 esquelets recorren els carrers de Verges al ritme d'un timbal, que emet un so sord que intensifica aquesta trobada amb la mort i que coincideix amb certs tocs de difunts propis del lloc. Cinc d'ells, tres adults i dos nens, acompanyen els que participen en la dansa i il·luminen l'escena amb les torxes que porten a la mà.

La peça clau són els esquelets que ballen, donant uns salts compassats sense floritura alguna, que despleguen una sèrie de missatges relacionats sempre amb la mort. Un d'ells, adult, mostra una dalla en què apareix la inscripció llatina "Nemini Parco", que avisa que la mort "no perdona a ningú". Després d'aquest, un altre esquelet, que exerceix d'eix central de la dansa, enarbora una bandera en la qual el públic pot llegir El Temps és breu. Els altres tres personatges són nens, dos d'ells amb bols que contenen cendres per recordar la fi que li espera a qualsevol persona. Un d'ells porta un rellotge sense agulles i, la seva coreografia, assenyala cada salt una hora aleatòria per remarcar que la mort és lliure de donar cita en qualsevol moment. Els cinc que dansen vesteixen mallot negre sobre el qual s'ha dibuixat un esquelet i, al cap, llueixen un casc en forma de calavera, els altres cinc van vestits amb una túnica negra i una caputxa lila, amb guants i sabatilles negres amb ossos pintats i, igualment, coronats per una calavera.

Una processó de Setmana Santa tan vinculada a la tradició macabra està relacionada amb els episodis de pesta negra, però manté reminiscències d'antics ritus ancestrals de culte als difunts. En aquells temps de l'Edat Mitjana, la mort era molt propera a la població i es considerava que l'única manera de vèncer-la era a través del cristianisme, molt present llavors en aquesta zona de l'Empordà. Aquesta relació amb el més enllà era especialment destacada en aquesta àrea de Catalunya, prop de la Costa Brava, com ho demostra que el municipi veí de Verges porta el nom d'Ultramort.

La dansa de la mort de Verges experimentar una revifada fama arran de que un dels fills destacats del municipi, el cantautor Lluís Llach, es fes càrrec de la seva direcció entre 2009 i 2011 i renovés aspectes clau en un muntatge d'aquest tipus, com és la il·luminació. El Dijous Sant és l'únic dia en què aquesta particular processó, sobre la qual es van trobar documents al Bisbat de Girona que daten de 1666, s'escenifica per avisar que ningú escapa a la cita amb el més enllà.

Font: Agència EFE.
Fotografies: www.laprocesso.cat