Des de setembre de 2011 els passejants i cicloturistes poden gaudir de la totalitat del Camí Natural de la Muga. Un recorregut d'uns 40 quilòmetres, els que separen Sant Llorenç de la Muga de Castelló d'Empúries, a l'Alt Empordà, on desemboca aquest riu. Es tracta d'un "passeig" que permetrà recorrer, en companyia de les aigües de la Muga, espais naturals com el de l'Alta Garrotxa, les Salines, Penya-segats de la Muga i el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. El Muga, o la Muga, com també es pot dir, neix al Montnegre a gairebé 1.200 metres d'altura, en els límits del Vallespir i l'Alt Empordà i durant els cinc primers quilòmetres de la seva vida, que s'estén al llarg de 52 quilòmetres, serveix de frontera entre França i Espanya.
Aquest recorregut arrenca a Sant Llorenç de la Muga, en el sentit descendent del riu. Comença prop dels barrancs dels Pirineus per arribar a la Costa Brava i es gaudeix dels diferents hàbitats dels boscos de la ribera fins a les planes al•luvials d'aquesta part del mediterrani, després de fer una parada en el pantà de Boadella. També hi trobarem construccions romàniques, gòtiques, vells ponts i castells. Els boscos són del tipus riberenc, que com el seu nom indica, són els que sorgeixen als marges dels rius, generalment molt frondosos gràcies la humitat del sòl.
El pas de la Muga per Sant Llorenç és un exemple típic d'aquesta varietat forestal. Frondositat absoluta, predomini del verd, humitat i abundància d'aigua, cosa que es percep pràcticament en cada racó d'aquesta localitat, on el Pont de Sant Antoni (s. XV) i la seva església romànica són bon preludi del que espera al viatger.
El Muga, proveeix el pantà de Boadella, la presa va ser construïda el 1969, i serveix pel regadiu i també per a la navegació esportiva si hi ha nivell suficient.
Després de Boadella, la Muga, s'acosta a Pont de Molins, on ni més ni menys que dos castells i un pont del segle XVIII són testimonis del seu pas, el mateix que els vells molins d'aigua que, evidentment, apadrinen aquesta població de la qual ja hi ha dades al segle X. Allà, se li uneixen les aigües del Llobregat de l'Empordà, un dels afluents més destacats de la Muga i junts es dirigeixen a Peralada, on encara es conserva la casa natal del cronista català Ramon Muntaner.
Peralada és molt coneguda perquè cada estiu s'hi celebra un festival de música que porta el nom de la vila. Se celebra al castell que va ser residència dels vescomtes de Rocaberti. Aquí podrem contemplar el claustre de Sant Domènech del segle XI i el convent del Carme, que és també el Museu del castell. Mentrestant, la Muga es dirigeix a la seva fi en el petit delta que l'acomiada a Empuriabrava.
La desembocadura de la Muga a Castelló d'Empúries, és el final, o el principi del Camí Natural. En el dies clars es pot veure l'Escala i part de la badia de Roses. Castelló, va ser durant anys capital d'aquesta comarca. Té l'honor de tancar entre els seus carrers i places la Basílica de Santa Maria, edifici gòtic considerat la catedral de l'Empordà i les privilegiades maresmes dels Aiguamolls, on viuen gran varietat d'aus. Estem davant d'una ruta que ens acosta a la vida d'aquesta comarca i la seva estreta vinculació amb el riu, en un territori fronterer on s'uneixen cultura i biodiversitat.
Font: Agencia EFE
No hay comentarios:
Publicar un comentario